Sense feina, sense cotxe, sense la nena, sense ...

A dia d'avui, 19 de Setembre, la meva situació laboral encara és congelada. Tot i que aquest any tenia un bon número encara no he estat convocada ni per secundària ni per infantil-primària. Aquest any ho veig molt "chungo" espero que una vegada comnci després no pari, però de moment l'inici el veig lluny (quina paradoxa).

També estic sense cotxe, ahir el vaig deixar al planxista perquè m'arregli quatre cosetes i així poder deixar el cotxe amb condicions abans d'anar a buscar el cotxe nou. Encara no he iniciat els papers pel nou, aniré dissabte amb l'Enric al concessionari del costat de casa, el que millor oferta ens ha fet. Si el dimarts em toqués anar a nomenaments no sé com ho faré sense cotxe, ja veurem si es produeix l'ocasió.

I per unes hores també sense la nena, quina pena, segueix sense adaptar-se a la guarde, plora les dues hores i mitja que la porto (de moment), a més aquesta nit ha estat malalta de la panxeta, després anirem al metge que li faci una ullada. El cor se'm continua trencant quan la deixo plorant, que injusta és la maternitat al nostre país.

Bon cap de setmana a tot@s

Primer dia de "cole" per la Mariona

Les vacances ja s'han acabat !!!!  Avui és un dia que em costarà borrar de la meva memòria, la Mariona ha fet un pas molt important, ha anat a la llar d'infants. Ho estic passant força malament, de fet ja porto tot un mes passant-t'ho malament pensant en aquest moment. I com a professional sé que és una iniciativa bona per ella, que tret de les primeres hores i els primers dies segurament s'ho passarà d'allò més bé, però com a mare jo no ho porto gens bé, ja fa una hora que l'he portada a la llar i tinc el cor engongit, les llàgrimes surten per si soles i no sé qué fer per distreure'm. Estic rebent trucades per interesar-se pel meu estat d'ànim i les he de penjar perquè se'm tallen les paraules. Uffffff! qué difícil em resulta separar-me momentàneament de la Mariona, és la meva primera separació desde que va nèixer, mai ha estat amb ningú que no fos jo, i penso que em perdré tantes coses ...

Perdoneu que sigui un missatge tant trist però necessito treure aquesta tristessa que m'envolta.

Espero tornar a escriure un missatge explicant que la Mariona s'ho ha passat d'allò més bé, bufff, qué malament em sento com a mare :-(