Tot va començar quan vam veure i escoltar el seu cor per primera vegada, aquell so tan meravellós i peculiar que mai oblidaré... s'havia complert el meu somni, ser mare. Des d'aquell moment la meva vida la compartia amb una coseta molt petita però que em despertava uns sentiments enormes.

Cada dia que anava passant ens anavem coneixent i crec que vaig disfrutar minut a minut del meu embaraç, les persones que m'envoltaven em deien que la meva cara irradiava de felicitat, i no era per menys.

I una nit, 14 de novembre, va començar el compte enrere per veure'ns per fi les cares després de 9 mesos.

Però això ho explicaré en un altre capítol :-)