Quant de temps !!!!

Hola, fa moltíssim que no escric al blog, però tot té una explicació, estic enganxada al Facebook. Un amic meu sempre m'estava fent referencia a aquesta pàgina, però no li feia massa ca, fins que un dia m'hi vaig posar per curiositat i ja em teniu cada dia, cada moment que puc (i que la Mariona em deixa) donant-li un cop d'ull als meus contactes, tafanejar una mica què fan totes aquelles persones que fa temps que no en sabia res d'elles i també de les que segueixo tenint contacte sovint.

Bé, espero seguir escribint al meu blog, tot i que no ho faci tant sovint com en principi ho feia. Però em fa il·lusió seguir explicant els avanços de la Mariona.

Per cert, ja ha fet un any, encara que no ho va passar gaire bé, va estar amb febre durant 5 dies i la celebració no va ser del tot eufòrica que ella està sempre.

Fins aviat !!!

Sense feina, sense cotxe, sense la nena, sense ...

A dia d'avui, 19 de Setembre, la meva situació laboral encara és congelada. Tot i que aquest any tenia un bon número encara no he estat convocada ni per secundària ni per infantil-primària. Aquest any ho veig molt "chungo" espero que una vegada comnci després no pari, però de moment l'inici el veig lluny (quina paradoxa).

També estic sense cotxe, ahir el vaig deixar al planxista perquè m'arregli quatre cosetes i així poder deixar el cotxe amb condicions abans d'anar a buscar el cotxe nou. Encara no he iniciat els papers pel nou, aniré dissabte amb l'Enric al concessionari del costat de casa, el que millor oferta ens ha fet. Si el dimarts em toqués anar a nomenaments no sé com ho faré sense cotxe, ja veurem si es produeix l'ocasió.

I per unes hores també sense la nena, quina pena, segueix sense adaptar-se a la guarde, plora les dues hores i mitja que la porto (de moment), a més aquesta nit ha estat malalta de la panxeta, després anirem al metge que li faci una ullada. El cor se'm continua trencant quan la deixo plorant, que injusta és la maternitat al nostre país.

Bon cap de setmana a tot@s

Primer dia de "cole" per la Mariona

Les vacances ja s'han acabat !!!!  Avui és un dia que em costarà borrar de la meva memòria, la Mariona ha fet un pas molt important, ha anat a la llar d'infants. Ho estic passant força malament, de fet ja porto tot un mes passant-t'ho malament pensant en aquest moment. I com a professional sé que és una iniciativa bona per ella, que tret de les primeres hores i els primers dies segurament s'ho passarà d'allò més bé, però com a mare jo no ho porto gens bé, ja fa una hora que l'he portada a la llar i tinc el cor engongit, les llàgrimes surten per si soles i no sé qué fer per distreure'm. Estic rebent trucades per interesar-se pel meu estat d'ànim i les he de penjar perquè se'm tallen les paraules. Uffffff! qué difícil em resulta separar-me momentàneament de la Mariona, és la meva primera separació desde que va nèixer, mai ha estat amb ningú que no fos jo, i penso que em perdré tantes coses ...

Perdoneu que sigui un missatge tant trist però necessito treure aquesta tristessa que m'envolta.

Espero tornar a escriure un missatge explicant que la Mariona s'ho ha passat d'allò més bé, bufff, qué malament em sento com a mare :-(

Problema solucionat :-)

Ja està solucionat, la Mariona torna a tenir guarderia al setembre. Després de tres dies ntensos de reunions, per fi s'ha arribat a l'acord d'allargar un curs més el permís d'opertura de la guarderia, mentrestant el propietari s'ha compromés a posar en regle tots els permisos i així poder gaudir d'aquest espai infantil que tant li fa falta al barri.
Ja podrem dormir tranquils per aquesta  part :-)

Tancament de la Granota

Vergonyós, indignant, frustant, insuperable, desbordada...no puc dir una altra cosa que infinits d'adjectius per dir com estic actualment.
Resulta que l'ajuntament ha decidit tancar la guarderia La Granota, la llar d'infants de referència del districte tanca, després de 28 anys la clausuraràn el dia 31 de Juliol. I jo em pregunto, ara? de cop i volta? i sobretot em pregunto : I jo ara que faré al setembre amb la matrícula de la Mariona. Jo vaig fer la matrícula al mes de febrer i ningú em va informar de res, i ara, a punt de finalitzar el mes de juliol a on vaig a buscar una plaça. Porto dos dies "penjada als telèfons" no hi ha res a enlloc. I com el nostre cas, hi han 279 nens més.
Dilluns tenim reunió amb l'ajuntament del districte, però ja em sé la cançoneta: "nosaltres no hi podem fer res", no tenim la culpa, bla bla bla. A mi més igual de qui és la culpa, suposo que una mica de l'Administració de l'Ajuntament i també del propietari de la llar d'infants. Però, saber de qui és la culpa no soluciona les 280 places que necessitem amb URGÈNCIA.
Espero trobar una solució ben aviat peruqè estic dels nervis, gracies per escoltar-me !

Felicitats Mariona !!!!!!!

Avui fas 8 mesos vida meva, què ràpid passa el temps, massa diria jo. Per això intento disfrutar-te al màxim, cada segón que passo al teu costat el retenc a la meva memòria pels moments que no et tingui al costat. S'acosta l'hora de separar-nos una estoneta l'una de l'altra, se'm fa difícil pensar en aquest moment, però segur que t'ho passaràs molt bé jugant amb els nou amiguets. Bé, no em vull posar trista perquè avui és un dia feliç ;-) fas 8 mesos i ja pots menjar gluten, ja pots menjar un troçet de pa. Que bé m'ho he passat aquest matí veient com el xupaves i l'anaves desfent, jajaja he grabat aquest moment tan divertit.

Aviat et despertaràs de la mini migdiada, però volia dedicar-te quatre línees pel dia d'avui.

T'estimo Mariona !!!

Què estaré dient?

Ja ja ja, què estarà dient la meva petardeta en aquest video? La veritat és que porto uns dies alucinant amb ella, està fent pogressos a passos agegantats. Fa poc que ja és capaç d'aguantar-se sentada durant una estoneta més llarga, s'aguanta de peu si la subjectes poquet pels braços, porta un parell de dies que intenta vocalitzar col·locant la llengua, jajaja

D'això últim m'agradaria parlar avui, em fa molta gràcia veure com intenta vocalitzar, s'hi esforça molt ;-) Són les seves primeres paraules, jejeje, són totalment diferents dels sons aïllats que feia fins ara, ara el so és diferent, és intencionat i m'embobo mirant-la. Ainssssssss, se'm cau la babaaaaaaa.

Bé, vaig a despertar-la que encara dorm i són casi les 11.

Petonets per tothom

L'hora de la veritat

El compte enrere va començar la nit del 13 al 14 de Novembre, cap allà les 23:30 la primera senyal d'alerta va aparèixer silenciosament. Em vaig alegrar però sense grans nervis me'n vaig anar a dormir. Cap allà les 2:30 van començar les primeres contraccions, suaus però bastant seguides per ser les primeres. El ritme no baixava, vaig avisar a l'Enric que creia que la Mariona volia venir al món, però que seguís dormint, que ja l'avisaria (volia que estigués descansat pel gran moment). Jo mentrestant vaig anar recollint tota la casa, primer la cuina, després el menjador, em vaig dutxar ... tot això mentre controlava els "avisos" de la nena. Pel voltant de les 5 ja vaig despertar al papi perquè es vestís, havia arribat la gran hora, l'hora de la veritat.

Un cop a l'hospital tot va anar molt ràpid, en la primera revisió em van dir que tot just començava, que el meu metge tenia programat un part a un altre hospital però que quan m'arrivés el moment ja estaría allí...però la Mariona tenía pressa per sortir i no va esperar a ningú, després de 3 hores d'ingressar a l'hospital la nostra vida ja va venir al món per compartir amb nosaltres els moments més feliços que mai havia viscut. Recordo un part meravellós, ràpid i gens dolorós, també recordo la primera imatge d'ella, va sortir i ja ens va ensenyar la seva llengua, je je je.

Les llàgrimes m'inunden els ulls d'emoció al recordar aquell moment únic, només puc dir una cosa: MARIONA, GRACIES PER FER-ME LA MARE MÉS FELIÇ DEL MÓN, T'ESTIMO.

comptador de visitants

He aconseguit posar al meu blog el comptador de visitants, però no es veu externament, he de clickcar l'icona per saber-ho.
Si algú sap com fer-ho, em podeu ajudar?

Tot va començar quan vam veure i escoltar el seu cor per primera vegada, aquell so tan meravellós i peculiar que mai oblidaré... s'havia complert el meu somni, ser mare. Des d'aquell moment la meva vida la compartia amb una coseta molt petita però que em despertava uns sentiments enormes.

Cada dia que anava passant ens anavem coneixent i crec que vaig disfrutar minut a minut del meu embaraç, les persones que m'envoltaven em deien que la meva cara irradiava de felicitat, i no era per menys.

I una nit, 14 de novembre, va començar el compte enrere per veure'ns per fi les cares després de 9 mesos.

Però això ho explicaré en un altre capítol :-)

Canvi de nom

Després de portar dos dies pensant, per fi he canviat de nom al meu blog. Això diu molt de mi, a vegades quan faig una cosa que no em fa gaire el pes, no paro de donar-li voltes, fins el punt de no dormir pensant-hi.

Bé, la raó del títol del meu blog és... la meva vida... la Mariona!!!1

Fa set mesos que la Mariona ha donat un sentit complet a la meva vida, ella ho és tot per mi. Ara mateix la tinc al meu costat amb el seu pare, l'he de posar a dormir perquè és molt tard.

Demà us seguiré explicant amb més calma què significa per mi el títol, cada dia us aniré explicant coses de la Mariona i lo feliç que em fa cada dia.

Bona nit :-)

Avui és el meu segon dia com a bloguera :-)

Ara mateix us vull explicar qué sento en aquests moments amb la Mariona dormida als braços. És un moment únic, et relaxes només mirant-li la seva careta de pau i seguint el ritme plàcid del seu respirar. Molta gent es creu en el dret de dir-te que estar massa estona als braços és perjudicial per la mare i la criatura, però jo penso que si les dues estem a gust és el millor per reforçar el nostre vincle. En aquests moments estic llegint el llibre Omple'm a petons de Carlos González i parla sobre aquests tipus de reflexions. El recomano a tothom que estigui obert a nous pensaments.

Descobrint el món del blog

Estic tafanejant totes les opcions que em pot oferir el blog per treure el màxim rendiment, puguin entrar diferents tipus de persones i trobin ràpidament allò que busquen en el moment d'entrar.

Fins després :)

Aquestes són les meves primeres línees del meu primer blog. Espero sortir-me'n amb l'ajuda del curs