dimecres, 2 de juliol del 2008

Avui és el meu segon dia com a bloguera :-)
Ara mateix us vull explicar qué sento en aquests moments amb la Mariona dormida als braços. És un moment únic, et relaxes només mirant-li la seva careta de pau i seguint el ritme plàcid del seu respirar. Molta gent es creu en el dret de dir-te que estar massa estona als braços és perjudicial per la mare i la criatura, però jo penso que si les dues estem a gust és el millor per reforçar el nostre vincle. En aquests moments estic llegint el llibre Omple'm a petons de Carlos González i parla sobre aquests tipus de reflexions. El recomano a tothom que estigui obert a nous pensaments.

2 comentaris:

Isaura ha dit...

Els sentiments provocats per la Mariona

Sara ha dit...

No sóc mare, però entenc, pel títol del teu blog i pel teu post, que no deu haver en el món una felicitat tan gran com tenir la teva petita als teus braços.
Moltes felicitats!!!